Estudi sobre el cognom originari dels escultors Rubió de Moià / Pere Rubió Díaz, Maria Rubió Massegú, Josep Rubió Massegú
Rubió i Díaz, Pere


En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià. Volum X, núm. 56 (1r. semestre 2017), p. 13-18 : il.

Els escultors Rubió s'establiren a Moià cap a l'any 1570, procedents d'Occitània, amb el cognom catalanitzat. A manca d'informació documental de l'època, en l'estudi s'intenta conèixer quin podria haver estat el cognom original de la nissaga a partir de la toponímia de l'antiga comarca de la Camarada.

Els Rubió de Manresa : els descendents dels escultors Rubió de Moià / Pere Rubió Díaz, Maria Rubió Massegú, Josep Rubió Massegú
Rubió i Díaz, Pere


[Manresa] : Zenobita Edicions, 2017
108 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788494678844

Als arxius de Manresa, Pere Rubió va començar la seva investigació sobre els antecedents de la nissaga. Primer tenia la idea de que els seus predecessors procedien d'una família de forners del carrer Santa Llúcia, però amb la troballa als arxius de documents molt antics, va comprovar que no era així. La recerca el va permetre conèixer que els seus avantpassats es van establir a Moià, provinent d'Occitània, a mitjans del segle XVI i que en aquesta població els seus descendents van iniciar un taller d'escultors que va anar passant de pares a fills. Al 1615 els Rubió es traslladen cap a Manresa continuant la feina d'escultors. A partir del segle XVIII es van dedicar a altres ocupacions com ara al tèxtil, i després, al segle XIX, una de les branques familiars a la construcció i l'altra a la forneria. A l'actualitat la família a diversificat les seves ocupacions. (Editorial).

Margarita Rubió / David Pujol i Fabrelles, text ; Aniol Resclosa i Planes, fotografia
Pujol i Fabrelles, David


En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 16 (tardor-hivern 2016), p. 12-17 : il. (Conversa) 

Conversa amb la Margarita Rubió i Armangué, de cal Moliner de Calabuig. Noranta anys i una vitalitat increïble. Educada en la "Politesse" francesa. Se sent hereva, i n'està orgullosa, d'una nissaga distingida. El seu avi Marina Fou el director del Tibidabo i director tècnic de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. En Joan, un germà del seu avi, va ser arquitectes, col·laborador de Gaudí. El pare de la Margarita va ser el responsable del primer metro de Barcelona i director de l'escola d'enginyers. El membre més conegut de la família va ser, sens dubte, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, urbanista, arquitecte de jardins, viatger i escriptors. Ella va seguir els passo de l'oncle i es va dedicar, entr altres activitats, al disseny de jardins.

Barcelona Atracción (1910 - 1936): una revista de la Sociedad de Atracción de Forasteros [Fitxer informàtic] / Albert Blasco i Peris; dirigida per Josep Termes i Ardèvol
Blasco i Peris, Albert


Dirigida per: Termes i Ardèvol, Josep. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2005
1 recurs electrònic
Bibliografia i fonts.
ISBN 9788469083086

La "Sociedad de Atracción de Forasteros" volia assolir l'objectiu d'incloure Barcelona i per extensió tota Catalunya dins dels circuits europeus de turisme. Creia que el turisme era una forma de modernitzar Catalunya, a més d'una manera d'enriquir-la cultural i econòmicament. I naturalment el referent era Europa perquè representa el desenvolupament industrial, i molt particularment França, que es el mirall on es vol que Catalunya es vegi reflectida, ja que era un dels països que més es preparava pel foment del turisme. Això provocà que conflueixin en aquesta Societat personatges molt compromesos amb aquesta idea de modernització i que bastants estiguessin propers a l'ideari de la Lliga Regionalista de Catalunya. La rellevància d'aquesta Societat es fomentar el turisme quan pocs creien en aquesta activitat, quan tot estava per fer, i emmarcar-la dins d'un projecte més global de modernització de l'economia catalana.

Barcelona Atracción (1910 - 1936): una revista de la Sociedad de Atracción de Forasteros / Albert Blasco i Peris; dirigida per Josep Termes i Ardèvol
Blasco i Peris, Albert


Dirigida per: Termes i Ardèvol, Josep. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2005
2 vol. ; 30 cm
Mecanografiat (Xerocòpia). Bibliografia i fonts.

La "Sociedad de Atracción de Forasteros" volia assolir l'objectiu d'incloure Barcelona i per extensió tota Catalunya dins dels circuits europeus de turisme. Creia que el turisme era una forma de modernitzar Catalunya, a més d'una manera d'enriquir-la cultural i econòmicament. I naturalment el referent era Europa perquè representa el desenvolupament industrial, i molt particularment França, que es el mirall on es vol que Catalunya es vegi reflectida, ja que era un dels països que més es preparava pel foment del turisme. Això provocà que conflueixin en aquesta Societat personatges molt compromesos amb aquesta idea de modernització i que bastants estiguessin propers a l'ideari de la Lliga Regionalista de Catalunya. La rellevància d'aquesta Societat es fomentar el turisme quan pocs creien en aquesta activitat, quan tot estava per fer, i emmarcar-la dins d'un projecte més global de modernització de l'economia catalana.

Una Altra glòria de Moià: els escultors Rubió / Llogari Picanyol S.P.
Picanyol, Llogari


En: La Tosca. Moià. Año XIII, núm. 138 (febrero 1959), [2] p.

Can Ribes / Josep M. Jordà i Capdevila
Jordà i Capdevila, Josep Maria


En: El Llaç. Molins de Rei. Any 32, núm. 242 (març 1988), p. 18-19 : il. (Qüestions d'història. Les masies de Molins de Rei, 17) 

Artistes moianesos



En: Modilianum. Moià. año I (enero 1960), p. 16-20
No consta l'autor.